És una arrel artificial de titani (material biocompatible) que es col·loca als maxil·lars i permet reemplaçar de manera estètica i natural la peça dental perduda.

Quan la manca de peces es total es fan de dues a vuit fixacions(implants) per tenir mes estabilitat i es col·loca la pròtesi fixa sobre els implants dentals, que permeten rehabilitar tota la boca amb dents noves.

L'ús d'aquesta tècnica moderna permet al pacient que ha patit una perdua dental una recuperació plena de la funció masticatòria i de l'estética bucal.

Què és l'osteointegració?

El procés d'osteointegració es defineix com la unió mecànica ferma, directa, estable i duradora entre l'os maxil.lar viu i el cos d'un implant dental de titani.

Perque es produeixí t'osteointegració cal fer una técnica quirúrgica correcta, l'èxit de la qual dependrà de la presència o l'absència de processos inflamatoris, del disseny l'implant i del temps que aquest es mantinguí lliure de càrregues, que ha de ser d'entre 2,4 o 6 mesos segons el cas.

Actualment, les tècniques més avançades com els implants de càrrega immediata permeten proporcionar una prótesi amb dents fixes sobre implants osteointegrats pocs dies o fins i tot hores després de la col.locació.

És important dir que els implants dentals no provoquen rebuig a l'organisme, Normalment, quan es de rebuig es fa referència a una no osteointegració de l'implant dental (es considera normal un nivell de fracassos del 2% al 5% dels implants col·locats).

Quan un implant dental no s'osteointegra se'n pot col·locar un altre per substituir-lo.

La intervenció quirúrgica és llarga i complexa?

És una intervenció ambulatòria, cosa que vol dir que el pacient es tracta a la nostra clínica dental. La intervenció es duu a terme amb anestesia local.

En intervencions de llarga durada (rehabilitacions completes, elevacions del si maxiHar, regeneració óssia) es pot recórrer a la sedació endovenosa realitzada per un metge anestesista a la pròpia clínica dental.

Com és el periode postoperatori?

Al contrari del que pugui semblar, en molts casos el postoperatori suposa menys molésties i incomoditats que altres intervencions menors d'odontologia.

Un implant de vegades pot ocasionar molèsties a la geniva durant el procés de cicatrització de la ferida, pel que es prescriuen analgèsics o antiinflamatoris segons el tipus d'intervenció.

Hi ha cap problema per a la col.locació de l'implant segons l'edat del pacient?

Els implants es poden col·locar en els jove un cop completat el desenvotupament, normalment a partir dels setze anys en les dones i divuit en els homes. En ets adults no hi ha cap contraindicació quant a l'edat.

L'ortodòncia és una branca de l'odontologia que s'especialitza en el diagnòstic, la prevenció i el tractament de les irregularitats dentofacials o mala oclusió (mala mossegada).

Busca la perfecta col.locació de dents, amb els beneficis estètics de salut que això comporta, així com la coordinació correcta dels maxiHars, que aconseguirà l'harmonia facial.

Dents sanes que funcionen bé i una cara equilibrada que agrada aquell que la completa repercuteixen en l'autoestima del pacient i en la seva acceptadó sociaL

Podré dur una vida normal?

Sí, totalment.Els aparells d'ortodòncia no interferiran les vostres activitats habituals. Cal seguir algunes recomanacions a l'hora de menjar o de raspallar-se dents. No canviarà la vostra forma de parlar i es pot mantenir l'activitat professional i les relacions socials sense cap interferència.

Els resultats del tractament són estables?

Tots els tractaments requereixen un manteniment adequat.

Amb ajuda de retenidars linguals fixos o removibles, els resultats obtinguts podran ser estables i en faran una inversió per a tota la vida.

Quines són les causes d'aquestes alteracions?

1. Mals hàbits (fer pipa amb el dit, deglució amb interposició de llengua, etc.).
2. Respirador bucal (per hipertrOfia d'adenoides -vegetadons--, etc.).
3. Erupció dentària ectòpica (una dent situada en un lloc diferent del que li pertoca).
4. Agenèsia dentària (manca d'una o diverses dents).
5. Dent supernumerària (nombre de dents més elevat del normal).
6. Displàsies esquelètiques craniofacials (alteracions congènites dels òssos de la cara i el cap).
7. Problemes d'espai (quan l'os maxil.lar és encara infantil i les dents són definitives, que són més grans i nombroses).

Una malposició de les dents pot afavorir l'aparició d'altres problemes i com ara la càries, la malaltia periodontal (de les genives) o problemes articulars.

Els braquets de ceràmica, semblants a l'esmalt de les dents i sense metall visible, passen quasi desapercebut per a la resta de persones i satisfan la majoria d'adults. A més en els últims temps hem incorporat l'ortodòncia invisible(Técnica INVISALIGN i Técnica GENIOVA) per tal de realitzar els tractaments sense la necessitar de cimentar braquets a les dents.

A quina edat es pot iniciar un tractament?

Algunes ocasions, quan hi ha problemes evidents, pot ser recomanable visitar els nens abans deIs 7 anys per poder fer un tractament precoç.

Quins mitjans es fan servir?

1. Ortopèdics: són elements que actuen modificant el patró de creixement dels ossos. Entre d'altres hi ha les mascares facials i les mentoneres.
2. Funcionals: aquests dispositius modifiquen les forces que actuen sobre les dents des dels teixits peridentaris (llengua, llavis, etc.). Són útils amb aquesta finalitat els expansors del paladar i la reixeta lingual.

3. Ortodòncics: són mitjans que modifiquen la posició de les dents als arcs dentaris. Es fan servir els braquets (petits suports quadrangulars coordinats per un arc de filferro), als quals es pot afegir qualsevol altre estri (molla, lligadura elastica, etc.).

   En aquesta categoria tenim 3 tipus d'ortodòncia:

   • Convencional
   • Estética
   • Invisible(Técnica INVISALIGN i Técnica GENIOVA)

Una pròtesi dental és un element artificial destinat a restaurar l'anatomia d'una o diverses peces dentàries.

L'encarregat de dissenyar, elaborar i fabricar aquests aparells o elements artificials es el protèsic dental, que fa la seva feina en un laboratori dental i sota les indicacions de l'odontÒleg, que treballa a la clínica.

Com pot una pròtesi millorar la meva estètica?

Es podria dir que en la societat actual, com en temps passats, l'estètica es busca per necessitat, i per això, tant si és una necessitat imposada o autoimposada, l'estètica i la bona aparença són uns objectius més per a les pròtesis.

Quan es parla d'estètica en aquest camp pot aparèixer l'error de relacionar el millor i més bell amb allò perfecte: dentadures blanques, dents perfectament alineades i sense cap desgast, etc. No obstant això, l'objectiu protèsic serà aconseguir una dentadura d'aspecte estètic, no tan perfecte però sí natural, tenint en compte l'edat i el sexe del pacient, la seva morfologia facial, la mida de la cara i la dentadura pròpia. Les dents es faran del mateix color i forma que les peces naturals, sobretot si el pacient conserva parcialment dents pròpies.

Estèticament, una dentadura completa i sana és important, però les pròtesis no es limiten a restaurar-les, sinó que també reparen la dimensió vertical de la boca i l'aspecte global de la cara.

Quins tipus de pròtesi hi ha?

*Dentosuportades:

Són aquelles que estan suportades per les dents pilars del pacient, que són les naturals que aquest encara conserva. Les dents poden conservar íntegrament la seva estructura o poden ser (en la gran majoria dels casos) tallades per l'odontòleg.

1. Prótesis fixes: L'odontòleg talla les dents que serviran de suport, denominades dents pilars i situades als extrems de cada zona edèntula (sense dents), on se cimentaran les pròtesis fixes curosament ajustades.
2. Corona:Una corona és una restauració individual per a una peça dentària en concret. En ocasió també s'anomenen "fundes", sobretot per part del pacient, que no les veu com a pròtesis en sí. Aixó és així perquè en realitat les corones es col•loquen sobre de la dent natural del pacient, que és prèviament tallada, com si fos una funda. Com en tota pròtesi fixa, les dents es realitzen artesanalment, personalitzades per a cada pacient i segons les necessitats de la seva anatomia dentobucal.

*Mucosuportades:

Són les que se suporten sobre el procés alveolar, en contacte amb la geniva, que és un teixit fibromucós. Les pròtesis completament mucosuportades són les típiques "dentadures postisses". Les pròtesis removibles de resina agrupen les que estan fetes amb resina acrílica (o altres plastics) i que poden ser posades i tretes pel pacient. L'elaboració d'aquestes pròtesis dentals ha de seguir tant criteris funcionals com estètics, i hem de convidar el pacient a mantenir una higiene curosa, tant de la cavitat oral com de la pròtesi, que ha de ser extreta per netejar-la.

1. Pròtesis removibles completes Conegudes: Conegudes per la gent habitualment com a "dentadures postisses". Es fan quan el pacient no té cap dent i, per tant, son mucosuportades perquè no hi ha cap pilar per subjectar·les. El suport de la pròtesi es pren a partir d'unes bases àmplies que s'estenen sobre la superfície de la mucosa en els processos alveolars. Poden ser unimaxil·lars o bimaxil·lars, és a dir, superior, inferior o totes dues, si el pacient no te peces dentàries pròpies en cap dels dos arcs.

*Dentomucosuportades:

Son aquelles que combinen els dos tipus de suports anteriorment esmentats, és a dir, se suporten tant en les dents remanents del pacient com en el procés alveolar.

1. Pròtesis removibles metàl·liques: També es coneixen com a esquelètiques. Són pròtesis parcials dentomucosuportades, és a dir, qUe s'aguanten tant a les dents com a la mucosa, i es fan quan el pacien encara conserva algunes dents naturals. Aquests pròtesis són removibles, és a dir, que el pacien les pot treure i posar. Es fan amb una estructura metal·lica colada (que pot ser de diferents aliatges, tant nobles com no nobles) i les dents i les reconstruccions de la geniva Són de resina acrílica.
2. Pròtesis removibles de resina: Agrupen aquelles que estan fetes amb resina acrílica (o altres plàstics i que poden ser posades i tretes Pel pacient. L'elaboració d'aquestes pròtesis dentals ha d'atendre tant criteris funcionals com estètics, i hem de convidar el pacient a mantenir una higiene curosa tant de la cavitat oral com de la pròtesi que ha de ser treta per netejar·la.
3. Pròtesis mixtes: Consten d'una part que va fixa a la boca i una altra que la poden treure i posar.

*Implantosuportades:

Les pròtesis sobre implants són implantosuportades, és a dir, que se subjecten en implants dentals, per la qual cosa el pacient s'ha de sotmetre prèviament a una operació quirúrgica.

Aquestes pròtesis poden ser fixes (implantosuportades) o removibles(implantomucosuportades) .

El blanquejament dental consisteix a eliminar de l'esmalt, mitjanÇant substàncies químiques, totes aquestes partícules que n'alteren el color original.

Té cap risc?

L'American Dental Association (ADA), després d'un rigorós seguiment de diversos anys, va assenyalar que no hi ha efectes perjudicials ni per a les dents ni per a la salut per l'ús fins i tot prolongat d'aquests gels blanquejadors.

Quant dura? He de fer alguna mena de manteniment?

Els primers dies de tractament cal seguir una "dieta blanca", que consisteix a prendre aliments sense colorants com ara llet, iogurts naturals, arròs, pasta, peix ... i eliminar radicalment tots els que "tenyeixen" (cafe, begudes de cola, remolatxa, xocolata, tomàquet, pastanaga ... ). Un cop l'any convé fer un tractament de record per mantenir el resultat, és a dír, tornar a aplicar el gel al motlle durant 2 o 3 dies.

Que és el BRUXISME?

El bruxisme és un hàbit que incita a pressionar o fer carrisquejar les dents per descarregar tensió de forma inconscient, fins i tot mentre dormim.

Si en despertar-vos noteu una mica de dolor als músculs facials o lleugeres molèsties al cap i el coll, pot ser que patiu de bruxisme.

És un hàbit inconscíent, que és difícil de controlar sense ajuda_ Pot provocar danys importants a la dentadura: desgast, dolor dental, destrucció de l'òs, problemes de l'articulació temporomandibular (artrosi), fractures de l'esmalt, fisures verticals i pèrdua de peces dentals.

L'articulació temporomandibular és la que uneix la mandíbula amb el crani.

El problema es manifesta amb l'aparició d'espetecs, dolor i, de vegades, el bloqueig de la mandíbula.

Què és la càries dental?

La càries és una malaltia destructiva de les estructures de la dent i és també una de les malalties mes frequents de l'especie humana.

Per què es produeix?

En el desenvolupament de la càries hi influeixen tres factors de risc:

1. El sucre de la dieta.
2. Els bacteris de la boca.
3. L'existència de dents susceptibles o predisposades.

A més, es necessita la col•laboradó d'un quart factor, el temps, que és indispensable per a l'actuació dels altres tres.

Un somriure boníc i atractiu ofereix una imatge positiva i estimula l'individu a somriure amb tranquil-litat i naturalitat.

Una boca ordenada, sana i harmònica dóna seguretat en un mateix.

1. CORONES O FACETES DE PORCEllANA

Les facetes de porcellana són unes làmines de ceràmica de gruix variable que cobreixen la cara frontal de la dent, generalment emprades en el sector anterior, amb una finalitat gairebé sempre estètica.

2. FUNDES DE ZIRCONI

El principal benefici és purament estètic, perquè l'absenda d'aliatges de metall a les peces permet obtenir més naturalitat respecte de les protesis tradicionals.

El zirconi com a base per a estructures de ceràmica compleix perfectament tots els requisits (material biocompatible, d'alta resistencia i de resultats estetics admirables) i s'ha convertit en la técnica d'elecció per a la realització de prÒtesis fixes de ceràmica.

El color de les dents es determina per factors genètics, però el transcurs del temps i altres factors, tant intrínsecs com extrínsecs, poden variar-ne la tonalitat. Actualment disposem de tècniques cosmètiques que ens permeten canviar el color de les dents i donar-los la lluentor i la blancor que ens permetran tenir un bonic i agradable somriure.

L'odontopediatria és la branca de l'odontologia encarregada de tractar els nens.

L'odontopediatra serà, doncs, l'encarregat d'explorar i tractar el pacient. També s'encarrega de detectar possibles anomalies en la posició dels maxil-lars o les dents per remetre el pacient a l'ortodoncista, especialista en ortodòncia, i de fer un tractament restaurador en cas de ser necessari.

Quines diferències hi ha de l'odontologia general?

La principal diferència entre l'odontologia habitual i l'odontopediatria en el tractament de càries és la presència de les dents temporals o de llet en els nens. Això que fa que el tractament canviï, ja que les prodüides en la dentició temporal es tracten d'una manera menys conservadora i més agressiva que les produïdes en les permanents. Així s'evita que, en el pitjor dels casos, es pugui donar un tractament insuficient a una dent temporal que podria repercutir després en la seva successora permanent.

Que és l'endodòncia?

L'endodòncia és un tractament que consisteix a eliminar el teixit pulpar de la peça dental i substituir-lo per un emplenament inorganic per garantir-ne l'hermeticitat interna.

Per a què es fa una endodòncia?

1. Neteja del sistema de conduetes radiculars: bacteris, teixit necròtic, etc, amb la fi de deixar el conducte tan asèptic com sigui possible.
2. Aconseguir el segellat apical i de la resta del conducte per aïllar-lo de la resta de l'organisme.

És un estat mèdic controlat de depressió de la consciència que permet mantenir tots els reflexos de defensa de la via aèria (el pacient conserva l'habilitat de tenir la via aèria lliure de manera independent i contínua, és a dír, manté el control de la respiració) i permet una resposta adequada a l'estímul físic o verbal (hi ha capacitat de resposta a les ordres verbals).

És a dir, el pacient està tranquil però no adormit.

Per a què i com s'utilitza?

Mitjançant la sedació conscient s'elimina l'ansietat o la por generats per la visita al dentista. A més, el pacient entra en un estat de relaxacíó i somnolencia però sense perdre la facultat de respondre a les ordres de l'odontòleg, atès que no és una anestesia general.

En resum, la presència d'un anestesiòleg que realitzi una sedació conscient és la manera més confortable i segura de rebre el tractament dental, tant per al pacient com per a l'odontòleg.

S'administra a través d'una vena de la mà que es canalitza a l'inici de la sessió.

Un cop acabada la sessió s'eliminen ràpidament els efectes de la sedació mitjançant al tres fàrmacs per tal que el pacient pugui tornar a casa en perfecte estat, acompanyat d'un familiar o amic.

Per a quins pacients està indicada?

Està indicada per a persones amb por o fòbia dels procediments dentals, per a persones angoixades o per a qualsevol altra que vulgui un grau de comfort extra en la visita al dentista. Una altra indicació important són els tractaments de llarga durada en una única sessió d'unes quantes hores, perquè amb aquest mètode es podrà realitzar amb una tolerància excel.lent per part del pacient, i especialment per tractaments odontopediàtrics.

Especíalment índicat per a:

• pacients amb POR, FÒBIA i/o ANSIETAT (nens i adults)
• pacients amb DENTS MOlT SENSIBLES AL DOLOR
• pacients amb POCA DISPONIBILITAT DE TEMPS
• pacients amb PROBLEMES COMPlEXOS (pacients especials)

El bruxisme és un hàbit que incita a pressionar o fer carrisquejar les dents per descarregar tensió de forma inconscient, fins i tot mentre dormim.

Si en despertar-vos noteu una mica de dolor als m?sculs facials o lleugeres molËsties al cap i el coll, pot ser que patiu de bruxisme.

És un hàbit inconscÌent, que Ès difÌcil de controlar sense ajuda. Pot provocar danys importants a la dentadura: desgast, dolor dental, destrucció de l'ús, problemes de l'articulació temporomandibular (artrosi), fractures de l'esmalt, fisures verticals i pérdua de peces dentals.

L'articulació temporomandibular és la que uneix la mandÌbula amb el crani.

El problema es manifesta amb l'aparició d'espetecs, dolor i, de vegades, el bloqueig de la mandÌbula.

Per què he de tenir cura de la meva higiene dental?

La higiene dental ens permet prevenir malalties a les genives i evita en gran manera la càries, però s'ha de fer de la forma i amb les eines adequades. A més, cal dedicar-hi el temps necessari per tal que sigui efectiva.

Quan m'he de rentar les dents?

El millor és raspallar-se les dents després de cada àpat (esmorzar, dinar i sopar). Mentre dormim la producció de saliva i els moviments linguals disminueixen, cosa que afavoreix la formació de placa bacteriana si no s'ha fet una bona higiene dental.

Amb que ens hem de rentar les dents?

Per rentar-nos les dents necessitem:

El raspallet de les dents. Ha de tenir un capçal arrodonit i petit per arribar fàcilment a totes les dents. Els filaments han de ser suaus i de puntes arrodonides per evitar lesions a les genives. Si amb l'ús es desgasten o es torcen no netejaran bé, motiu pel qual l'hem de substituir per un de nou. Es calcula que els raspallets duren uns tres mesos en condicions optimes.

Actualment, vist el paper tan clar que té el fluor en la prevenció de la caries dental, és desitjable que els dentífrics n'incorporin a la fórmula. Al mercat hi ha pastes especials per tractar la sensibilitat dental, amb nitrat potàssic.

La seda dental, no és més que un fil de seda, en forma de cinta o cordonet, encerat o no. El seu ús assegura la neteja de les cares laterals de les dents.

Els raspallets interproximals. Es fan servir quan hi ha espai entre les dents, bé per la pèrdua d'alguna peça o bé per pèrdues de l'alineació o per rotacions dentàries. En aquest cas, es fan servir en substitució de la seda dental per assegurar la neteja de les cares laterals de les dents.

Són un conjunt de malalties que afecten els teixits(periodonci) que envolten i subjecten les dents als maxil.lars.

Són malalties de caire inflamatori i de causa infecciosa (causades per bacteris), que segon el grau d'afectació anomenem gingivitis, quan el procés inflamatori només afecta el periodonci superficial (la geniva) i no els teixits que subjecten dent.

Quan el procés inflamatori afecta els teixits periodontals profunds es destrueix l'òs i el lligament periodontal,que són els teixits que suporten i subjecten les dents. A aquest grau d'alfectació l'anomenem periodontitis.

Hi ha diverses fases de periodontitis, des de les inicials fins a les més avançades. Si la periodontitis no es tracta evoluciona destruint tot el suport de la dent, amb això, el seu allojtament i la pèrdua. Per aquest motiu es important detectar la periodontitis i tractar-la als estadis més inicials.

Quins són els signes i estadis de la malaltia periodontal?

Hi ha una serie de símptomes que permeten reconèixer aquesta afecció en qualsevol estadi:

1. Gingivitis: qualsevol afectació periodontal comença a la geniva. Aquesta passa de color rosat a vermell intens, augmenta lleugerament de mida, fa una mica de dolor i sagna quan ens raspallem les dents.
2. Periodontitis inicial: la geniva es retreu, és a dir, les dents semblen mes llargues.Es poden apreciar grans dipòsits de tosca a les dents, sobretot a la part frontal inferior.
3. Periodontitis moderada: hí ha lleugera mobilitat de les dents.
   Una vegada es desplacen i s'originen espais entre elles. Les genives estan enrogides i sagnen amb facititat. L'halitosis (mal alè) i el mal gust de la boca en són característics. De vegades,les vegudes o els aliments molt freds o calents produeixen dolor.
4. Periodontitis avançada: tots els símptomes anteriors s'incrementen.Les dents es mouen en excés fins que cauen, La geniva sagna abundosament i fa mal, cosa que impedeix el pacient raspallar-se les dents correctament, i aixo agreuja el problema encara més.

Que passa si no es tracta la malaltia periodontal?

La gingivitis,a més de produir inflamació de la geniva i sagnat sobretot en raspallar-se, en alguns individus evoluciona cap a periodontitis, en provocar la destrucció de l'òs que aguanta les dents als maxiHars. Provoca la mobilitat i la separació de les peces dentals.

Amb el temps, les dents s'acabaran perdent,bé per la necessitat d'extraure-les per la instabititat que tenen, bé perquè caiguin pràcticament soles.

Quines són les causes de les malalties periodontals?

Són causades per uns bacteris que tots tenim a la boca, envoltant les dents, i que sí no elímínem correctament guanyen accés a l'espai entre la dent í la geniva, el poden colonitzar i augmenten en nombre, cosa que provoca la reacció inflamatòria i destructiva que defineix aquestes malalties. Els bacteris per si mateixos no son capaços de provocar les conseqúencies d'aquestes malalties, sinó que necessiten un individu susceptible (predisposició genètica) i un medi ambien adequat (el tabac i l'estrés són factors de risc molt importants en la colonització per part d'aquests bacteris).

Les malalties periodontals són gaire frequents?

La gingivitis és una de les malalties més freqüents de l'ésser humà en totes les edats (en joves, el 75% de 20 a 25 ).

Una part de la gingivitis, encara que no estiguin sota tractament, no progressen cap a la destrucció dels teixits periodontals de suport dentari (periodontitis).

La periodontitis és molt rara en joves í adolescents (aproximadament un cas per cada 10.000 individus). No obstant això, la freqüencia augmenta amb l'edat. La periodontitis afecta aproximadament el 80% de la població adulta de més de 35 anys.

Per tant, és una malaltia relativament freqÜent en adults, i aquesta freqüència augmenta clarament amb l'edat.

Des que n'apareixen els signes fins que es perd la dent passa gaire temps?

Depèn, alguns pacients evolucionen ràpidament i d'altres, lentament. Els d'evolució ràpida solen ser joves i poden perdre les dents en 5 anys.

En altres casos l'evolució pot ser més lenta, però si no es tracten adequadament també poden arribar a perdre les dents.

L'os perdut és difícil de recuperar, però, tot i això, hi ha tècniques regeneratives que de vegades donen molt bon resultat.

És el dentista qui ha de valorar si el pacient es susceptible d'aquest tipus de tractament. El bàsic consisteix a eliminar la infecció que hi ha mitjançant la neteja a fons de tota la boca sota anestèsia local. Si l'estat és molt avançat o requereix regeneració, es necessària una petita intervenció quirúrgica, també amb anestesia local.

El tractament es pot complementar amb l'ús d'antibiótics. El pacient ha de ser conscient del seu problema i assumir que, després del tractament, periòdicament haurà d'anar al dentista per fer-se neteges de manteniment durant la resta de la seva vida.

La higiene oral és fonamental per tractar aquest tipus de problemes. Només així s'aconsegueix una teràpia eficaç.

Com puc prevenir la piorrea?

Es pot prevenir combatint la placa dental i evitant malalties de les dents i les genives.

1. Fil dental: Feu-lo servir per treure els gèrmens i les partícules de menjar d'entre les dents. Glopegeu. Com se subjecta el fil dental: per treure la placa d'entre les dents superiors, moveu-lo de dalt a baix, Per treure la placa d'entre les dents inferiors, moveu el fil de dalt a baix,
2. Raspallet de les dents: feu servir qualsevol mètode de raspallar les dents que us sigui còmode, pero no els fregueu amb força d'un costat a l'altre. Petits moviments circulars i moviments curts d'un costat a l'altre es el millar. Glopegeu.
   Per prevenir les càries és molt important què es posa al raspallet. Feu servir una pasta dental amb fluorur, perquè protegeix les dents contra la càries.